jueves, 21 de noviembre de 2019

P  I  L  O  T  A     D  E     D  R  A  P  S


La notícia ha passat desapercebuda per a la gran premsa. Si la cerqueu a Google sí que hi apareix. Lionel Messi ha guanyat la Pilota Educativa de Scholas. No es tracta de la Pilota d'Or, sinó d'una pilota de draps feta a mà per nois de Moçambic. Un guardó que representa el futbol en estat pur. El premi és el resultat de la votació de nens i joves de la xarxa mundial de Scholas Ocurrentes. Per guanyar un trofeu tan especial els candidats triats durant la darrera Copa Amèrica havien d'haver estat exemplars en els valors de la proposta: esperit de solidaritat, respecte i treball en equip. Com veieu, línies d'actuació idèntiques a les que nosaltres treballem cada dia, sense més premi que el de la satisfacció per la feina ben feta. Que no és poca cosa, certament. 

miércoles, 20 de noviembre de 2019

C O N S T R U C C I O N S   H U M A N E S



Divendres vam tenir Tutoria de portes enfora. Les aventures per mirar d'edificar construccions humanes van ser un nou camp d'aprenentatge. Ens vam emocionar amb els perills controlats, amb l'alegria d'experimentar objectius que crèiem inabastables. La sensació de domini d'alguns grups segurament pot extrapolar-se a d'altres contextos emocionals. Vam descobrir com per alguns fer i desfer construccions era com entrar i sortir de mons imaginaris. El més important, però, va ser conrear sentiments d'amistat i viure en pròpia pell les expectatives i decepcions de grup. Va ser com un món en miniatura de tres quarts d'hora on es van canalitzar sensacions per satisfer el que s'havia demanat de fer a través d'iPad. Amb les imatges incorporades es pot intuir el resultat. Les sensacions viscudes van ser tan variades com les construccions: valentia, ira, autocompassió, tristesa, alegria, amor al proïsme... Tot un aprenentatge emocional en sessió tutorial. 




viernes, 15 de noviembre de 2019

F    E    S    T    A         M    A    J    O    R


A poble la Festa Major és un moment de trobada entre veïns, familiars i els que retornen per ser uns dies especials. Aquest esperit de joia no ens hauria de fer perdre el motiu de la festa. En el cas de Barcelona, el 24 de setembre fem memòria de la Mare de Déu de la Mercè. Tants esforços a parlar només de "la Mercè" expliquen que aquest any, en preguntar a tota una classe d'ESO qui era, ningú no me'n va saber dir res. La primera vegada que em passa. Aquesta és la setmana de sant Martí, patró del nostre districte, Sant Martí de Provençals. Mentre soni la música i ballin els gegants, no fa nosa pensar en el sant que va precedir-nos i que tan bon record va deixar entre els nostres avantpassats. 

jueves, 14 de noviembre de 2019

DUES SETMANES DE L'INICI DEL CURS DE PASTORAL


La cerimònia va ser com sempre. Potser millor que altres vegades, perquè canviàvem de fillol, estrenem etapa i la lectura de les ulleres va ser molt fàcil d'entendre. Així que igual però millor.
Pol JdP.

Vam conèixer nous fillols, cosa que sempre és d'agrair. Cadascun amb el seu caràcter, alguns molt diferents als de l'any passat. El meu, per exemple, és simpàtic i obedient, no massa juganer. Jan SR.

Vam assistir-hi acompanyats dels nous fillols. Vam escoltar la lectura del país de les ulleres, que ensenya a no relaxar-nos massa, perquè la vida no sempre és com un vol, te l'has de guanyar. Nicolás MF. 

Va ser una celebració endarrerida pel temps. Tot i així, van caure unes gotes, però sort que van ser poques. Vam acabar-la cantant una cançó tots junts dels Catarres que es diu "Obre els ulls". 


martes, 12 de noviembre de 2019

P R E G À R I A   D E   T A I Z É






La capella de l'escola és oberta a tothom. Malgrat ser al claustre, és un lloc retirat de la gent, que no vol dir aïllat. Allà s'hi escolta l'Evangeli i es participa de celebracions eucarístiques. També és l'indret escollit per a la pregària de Taizé. És aquesta, la de Taizé, una crida que segueix tenint la seva actualitat enmig nostre, un altre curs. Crea consciència de sentir-nos part d'una història comuna, imprescindible pels qui es renoven per dins amb paraules de vida eterna i no estar únicament a mercè de les tendències del moment. 

jueves, 7 de noviembre de 2019

P    A    S    T    O    R    A    L


Fa una setmana celebràvem l'inici de curs de Pastoral. Només passa dues vegades que estiguem tots reunits al pati. Tots és tots i totes, del més petit al més gran. Tanta rebuda i atenció és per una causa que bé s'ho val, perquè és el pal de paller de la nostra escola, la nostra raó de ser. Som un col·legi cristià i el que ens guia i marca la pauta són els missatges de Jesús. La seva paraula ens ajuda a ser home, dona, nen, nena. Ens ajuda a ser, més important que saber. Si podem ser i saber, millor. En el país de les ulleres que ens van llegir, no veien la realitat amb bons ulls per culpa d'unes males ulleres. Si som i sabem, veurem el món tal com és, no tal com volen que el vegem. Obrim els ulls!


jueves, 31 de octubre de 2019

C O N T E   D E   L E S   U L L E R E S   (i   II)


Un dia, un nen d'aquell país, al matí va trencar sense voler les seves ulleres i va haver d'anar a l'escola sense. Com us podeu imaginar no li va fer gens de gràcia, fins i tot li feia vergonya sortir de casa. Per a ell era com per nosaltres sortir sense sabates. Però li va fer il·lusió veure casa seva, els seus pares i els seus germans com si els veiés per primer cop. Va recordar que se'ls estimava molt, tot i que això no ho pensés sovint. 

Al carrer, sense la protecció de les ulleres, va anar obrint els ulls a la realitat. Va adonar-se que la gent, amb les ulleres posades, s'havia oblidat de veure el món tal com era. Es va entristir a l'observar que la gent passava per davant dels pobres, dels malalts, dels necessitats... sense veure'ls per culpa d'aquelles ulleres. Va descobrir com n'eren de bonics el cel, el sol, els núvols i els arbres del carrer. 

Quan va arribar a l'escola va convèncer els seus amics que es traguessin les ulleres. A classe aquell dia tothom es va respectar. Al cap de pocs dies havien convençut les seves famílies de la inutilitat de dur les ulleres posades. Van fer córrer la veu amb cartells pels carrers de la ciutat. La gent provava d'anar- sense; que se les treia ja no se les volia tornar a posar i ho explicava a les xarxes socials. 

Al cap d'uns anys, al país de les ulleres ja no hi havia ulleres que impedissin veure la realitat. Diuen que la seva gent era sincera, senzilla i amable. I que feia tot el possible per construir un món millor.  


Hi ha uns versos molt coneguts del poeta asturià Ramón de Campoamor que diuen: 

Y es que en el mundo traidor
nada hay verdad ni mentira:
todo es según el color
del cristal con que se mira.

Com a versos queden bé i estan fantàsticament escrits. Certament hi ha tants gustos com persones, però no tota opinió val igual. Una metgessa sabrà més de medicina que un fuster, per exemple, d'igual manera que el fuster sabrà més com reparar un moble que una metgessa. Admetre la pluralitat de gustos i la varietat d'opinions no ens ha de fer caure en el tot s'hi val i que cadascú es quedi amb la seva visió. Hi ha versions de la realitat que juguen amb la ingenuïtat o són perversament falses. L'escola ha de servir per aprendre a distingir.-les. Com en el país de les ulleres, que al final van saber captar la realitat. Costa, però no és impossible. 


P  I  L  O  T  A     D  E     D  R  A  P  S La notícia ha passat desapercebuda per a la gran premsa. Si la cerqueu a Google sí que hi a...